A les tres obrim portes i l'espectació és màxima: qui més qui menys té els nervis a flor de pell.
És el moment de trenar i destrenar les cintes o els pals dels pastorets, de fer dringar els carcavells i fer petar els bastons, de ballar les danses tradicionals que any rera any es passen de generació en generació i ens fan sentir cada vegada més grans.
És l'hora de mirar i d'esperar que la meva classe ho faci el millor que sap; és l'hora de mostrar les hores d'assaig i de feina.
És la tarda per gaudir escotant el pregó que ens dedica un alumne més gran i que ens mostra com la Festa i els anys d'escola l'han ajudat a crèixer....
